jueves, 17 de marzo de 2011
De la luna al mar...
Illargitik... Itsasora... t'agradara molt...
"Ves i diga-li a la pluja
que no torni a venir.
Diga-li a la soledat
que no la vull avui.
Ets la soga que m'aguanta
i m'ofega al mateix temps.
La que em va fer néixer els somnis,
la que me'ls fa malbé.
Cada nit tinc un desig: la lluna per tu robaria.
Frises per la seva llum, una obsessió a la llunyania.
Un somrís, t'han malferit, pel patiment que per tu ploro.
Ja s'ha apagat tot el meu foc, no ets l'única estrella de la nit, no ho ets.
Digues que el que ara sento
no és de veritat.
Tot el que no som per creure
per creure en un instant.
Cada nit tinc un desig: la lluna per tu robaria.
Frises per la seva llum, una obsessió a la llunyania.
Un somrís, t'han malferit, pel patiment que per tu ploro.
Ja s'ha apagat tot el meu foc, no ets l'única estrella de la nit, no ho ets."
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
M'ha encantat. Diga-li a la soletat que no la vull avui... De la Lluna al Mar...
ResponderEliminarIllargitik... Itsasora...
(con mayúsculas, pues es tu luna y soy tu Itsaso)
Beti hain urbil eta hain urrun...